Si veniu a Chiang Mai, proveu una classe de Muay Thai! És una experiència totalment nova i emocionant! Vaig reservar una classe en grup a Klook un dia abans, pensant que amb més gent seria menys incòmode, però vaig acabar fent el ridícul igualment. La classe va començar a les nou i va acabar a dos quarts d'onze, amb una durada total d'una hora i mitja. Els primers deu o quinze minuts, l'entrenador principal, Mark, ens va fer estirar, escalfar i córrer lentament per la pista. L'entrenador tailandès parlava anglès, i tothom l'entenia, perquè jo era l'única xinesa i la meva reacció era mig segon més lenta que la dels altres, però amb dificultats, vaig aconseguir seguir la classe. Després de l'escalfament, l'entrenador principal va començar a embenar-nos les mans. Després d'embenar-me una mà, em va preguntar què tal. Vaig dir que estava massa ajustat, i em va afluixar una mica. Però quan em va embenar l'altra, encara la vaig trobar molt ajustada, i ell va somriure amb resignació i me la va haver de tornar a afluixar. Vaig pensar que potser les benes que es posen abans de fer Muay Thai han d'estar una mica ajustades per protegir bé les mans! Però al final de la classe, tenia moltes marques a les mans, jajaja. Per sort, no em vaig fer mal. Després d'embenar-nos, l'entrenador principal ens va fer posar els guants i va començar a ensenyar-nos els moviments bàsics. Després de cada moviment, ens feia practicar en parelles, una vegada i una altra, fins que dominàvem els principis bàsics. El meu company d'entrenament era l'assistent "Ice". Sovint em confonia per estar massa nerviosa, donant un cop amb la mà esquerra i oblidant-me de protegir-me amb la dreta. Llavors ell em deia que si no em protegia, algú em donaria un "bang" a la cara. Tot i que l'assistent també em deia que no estigués nerviosa i que gaudís, jo sempre tenia aquesta mentalitat d'estudiant aplicada, volent fer-ho el millor possible, i continuava sent un desastre. Al final, vaig fer riure l'assistent, que també es defensava quan havia de donar un cop i donava un cop quan s'havia de defensar. En veure'm tan nerviosa, fins i tot em va espantar dient que anava a fer-ho amb força. Ràpidament vaig fer un gest amb la mà: "nonono! you will hurt me! no". Llavors, en veure'm amb el front arrugat de por, ell també va esclatar a riure, i ja no vam poder continuar entrenant, rient fins a doblegar-nos. Aquesta és la meva tècnica secreta de combat! Fer riure l'oponent amb la meva pròpia força, intentant que l'oponent rigui fins a l'esgotament, i així guanyar sense lluitar. Després d'una classe d'experiència de 90 minuts, estava realment esgotada, les mans em feien mal per les benes i els peus em feien mal de tant xutar. Clarament havia estat colpejant gent, sacs de sorra i pneumàtics, però em feia mal com si m'haguessin colpejat a mi. Però va ser molt divertit i emocionant! Experiència de vida +1