Portugal

Bought the 48 hour Lisbon city card and redeemed it at the "ask me" counter at Lisbon international airport upon arrival. Convenient and good value if you visit at least 2 museums that are free with the psss per day. Viewed the online guide to plan thd visits to the aggractions. Some attracrions were closed eg Jeronimos monastery was closed due to a strike. Belem tower was closed for rennovation.

The Jerónimos Monastery is one of Lisbon's iconic attractions. Upon entering, I was immediately awestruck by the architecture. The Manueline cloister courtyard, with its Age of Discovery theme, showcases natural elements in every corner of the building. To be honest, I don't fully understand all the architectural details, but I do know that its beauty is truly breathtaking and makes you genuinely exclaim in wonder.

very beautiful and scenic place. there is alot of walking to do but it is worth it. alot of people there also, be prepared to queue for your turn.

My tour guide was Valerio and he was very helpful and accommodating during the tour. He took care of us very well and provided valuable information if we needed to get good food, desserts, shopping etc. Overall, enjoyed my tour thus far!

We had the best tour of Pena Palace and Quinta de Regalaria + the town center of Sintra. I have to say, our tour guide "J-Lo" was the icing on the cake of this incredible experience. He was so much fun and made it very easy to navigate. This was the perfect amount of time to spend in Sintra.

We enjoyed tour with variety of qine testing. Tour guide, Thomas explained history of Porto and economy and industry of Porto. It was insightful. Also a driver Carlos drives very gentle and make the long journey comfortable. Food was good and only thing I would like to mention about a quality of coffee. I didn't drink coffee after a bit of test the coffee and noticed other partisans didn't finish the coffee. Overall a good experience and worth to join the tour.

El meu lloc preferit per visitar! Em vaig quedar impressionat per la bellesa d'aquest jardí màgic. En aquell moment no hi havia cua.

La reserva es va fer a través de la plataforma de Klook el mateix matí del dia del viatge en vaixell, per a la sessió de les 14:30h. Vam arribar 20 minuts abans de la sortida per fer cua, i un cop a bord, vam seure lliurement. Després de salpar, vaig poder gaudir del paisatge del riu Duero i de les vistes al voltant del Pont de Lluís I, que eren realment meravelloses.

Just 10 minuts abans, s'obren les portes i, amb una copa de vi a la mà, ens asseiem a esperar. Primer es projecta un vídeo, després surten dos guitarristes, una dona i un home canten per separat, i al final canten junts. Entre cançó i cançó es mostren vídeos, cosa que és agradable. El senyor, en particular, canta molt bé. Moltes gràcies per l'espectacle! ^^

Fàcil de reservar a Klook i encara més fàcil de bescanviar les entrades.

En el moment que vaig entrar a l'església, vaig pensar que només veuria un espectacle de llums, però no m'esperava endinsar-me en un diàleg sobre el "temps". Les parets de pedra, fredes i massisses, portaven centenars d'anys de pregàries i història, però quan les projeccions es van encendre, les parets van començar a fluir, com si hi hagués vida respirant. Aquells patrons de llum, com una xarxa neuronal, s'estenien per les voltes i pujaven pels pilars, com esquerdes del temps i textures de la memòria. El més impactant no va ser la brillantor dels colors, sinó el moment en què la foscor i la llum s'alternaven. Quan l'espai estava gairebé cobert per línies gris-blanques, i només l'altar brillava lleugerament amb una llum daurada, de sobte vaig entendre què significava la "reverència". No era l'opressió que la religió en si mateixa aportava, sinó la petitesa de l'ésser humà davant la immensa història i l'univers. La tecnologia no va destruir el sagrat, sinó que va afegir-hi una nova capa de llenguatge, permetent que l'antiga arquitectura fos reinterpretada. En mirar cap amunt, vaig sentir que estava en l'eix del temps. A dalt hi havia la llum que fluïa, a baix la pedra silenciosa, i el punt on es trobaven era el meu jo d'aquell moment. Aquest espectacle de llums em va fer reflexionar que els humans sempre, en diferents generacions, busquen la fe de diferents maneres. Abans eren frescos i escultures, ara són projeccions i làsers, però l'essència no ha canviat: encara desitgem ser il·luminats per la llum. En sortir de l'església, no vaig tenir pressa per fer més fotos, sinó que vaig deixar aquella quietud dins meu. Potser el veritable impacte no és la magnificència de la imatge, sinó que em va fer aturar-me breument i tornar a sentir la meva distància amb el món.

Una experiència increïble al celler de Taylor per conèixer la seva història del vi de Porto.