Exposició actual del Museu JUT Art: "Ciutat de Cendra - Ressonàncies després de la civilització"

Informació de l'exposició

• Nom de l'exposició｜"Ciutat de Cendra i Llum: Ressonàncies després de la Civilització"
• Dates de l'exposició｜21.3.2026 (dissabte) fins al 12.7.2026 (diumenge)
• Lloc de l'exposició｜JUT Art Museum (núm. 178, secció 3, Civic Boulevard, districte de Da'an, ciutat de Taipei)
• Horari d'obertura｜De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00 (última entrada a les 17:30); tancat els dilluns
• Informació per a visitants｜Entrada general 150 NT$, entrada reduïda 100 NT$ (estudiants, majors de 65 anys, grups de 10 o més persones, etc.); entrada gratuïta per a persones amb discapacitat i un acompanyant, i nens menors de 12 anys (cal presentar documents rellevants per a entrades reduïdes i gratuïtes)
• Dia de l'estudiant els dimecres｜Entrada gratuïta una vegada el mateix dia amb carnet d'estudiant cada dimecres
• Comissari｜Nobuo Takamori
• Artistes participants｜

Elom 20ce (Togo)

Ayham Jabr (Síria)

Isabel & Alfredo Aquilizan, The Fruitjuice Factori Studio Collective (Filipines/Austràlia)

Abdul Halik Azeez (Sri Lanka)

Lin Shu-Kai (Taiwan)

Kim Ayoung (Corea del Sud)

Wayne Ashley (FuturePerfect Studio) (Estats Units)

Mark Salvatus (Filipines)

Gregor Kasper (Alemanya)

Chih-Ying (Taiwan)

Mei Dean-E (Taiwan)

Huang Hai-Hsin (Taiwan)

Sebastian Moldovan (Romania)

Tsai Kun-Lin (Taiwan)

Ordenats per l'ordre de traços del primer caràcter del cognom xinès

• Lloc web oficial del JUT Art Museum｜http://jam.jutfoundation.org.tw/
• Facebook del JUT Art Museum｜https://www.facebook.com/JUTARTMUSEUM
• Instagram del JUT Art Museum｜https://www.instagram.com/jutartmuseum/

Introducció a l'exposició

La transformació de les ciutats crema com flames, però les cendres romanen tossudament vives, sense que el cicle d'auge i caiguda s'acabi mai.

L'exposició "Ciutat de Cendra i Llum: Ressonàncies després de la Civilització" combina història, cultura i imaginació futura per observar i reflexionar sobre els cicles de desenvolupament de la civilització humana. Canvis estructurals com guerres, desastres climàtics, transformació industrial i desequilibris en les estructures de poder han mantingut moltes ciutats en un estat crític a llarg termini, experimentant repetidament processos de col·lapse, reparació i renaixement, posant de manifest la fragilitat i la resiliència que suporten les diferents ciutats. Aquesta exposició convida el comissari Nobuo Takamori i l'equip del museu a co-comissariar, centrant-se en experiències urbanes no europees ni americanes que són menys cobertes per les narratives dominants i tenen una veu relativament limitada. A través de les obres d'11 grups d'artistes de les Filipines, Sri Lanka, Síria, Romania, Corea i Taiwan, es reconsidera la realitat de la "ciutat" sota diferents condicions històriques, polítiques i econòmiques. Aquesta exposició no només respon a l'acumulació de deu anys del JUT Art Museum en temes urbans, sinó que també, en el moment actual, planteja preguntes clau sobre la civilització urbana, la vida futura i la imaginació col·lectiva, obrint un espai per a una major dialèctica, diàleg i reflexió.

Revelant la fragilitat i la resiliència humana entre les cendres: anant més enllà de la imaginació de les grans ciutats europees i americanes per veure escenes urbanes poc comunes

Les "ciutats" alberguen més de la meitat de la població mundial i són un símbol del desenvolupament de la civilització humana; tanmateix, sota l'onada de la globalització, algunes ciutats es converteixen en la projecció d'una vida millor, mentre que d'altres reflecteixen les contradiccions i les ombres darrere del desenvolupament de la civilització.

El comissari Nobuo Takamori va afirmar: "A mesura que la proporció de la població urbana mundial continua augmentant, el segle XXI es pot considerar el 'segle de les ciutats'. No obstant això, la nostra imaginació de les ciutats sovint es limita a la brillant aparença de gratacels, prosperitat material i infraestructures públiques ben desenvolupades, però, de fet, moltes grans ciutats encara s'enfronten a problemes d'insuficiència i desigualtat en la construcció social bàsica com la medicina i l'educació."

"Ciutat de Cendra i Llum" desplaça la perspectiva de les grans ciutats europees i americanes, familiars per al públic, cap a escenes urbanes no convencionals amb una veu relativament limitada. Des de la imaginació distòpica de Damasc a Síria, la cruel realitat dels abocadors de residus electrònics a l'Àfrica Occidental, fins a la demolició de llars sota la transformació industrial de Tainan, els artistes, a través de vídeos, imatges, realitat mixta (MR) i grans instal·lacions in situ, condueixen el públic a enfrontar-se a les "crisis" que afronten les ciutats sota diferents condicions històriques i polítiques, a descobrir els "sistemes invisibles" que operen darrere i a qüestionar la imaginació humana de la "ciutat". "Cendra i Llum" simbolitza que, després de les turbulències intenses com flames, les ciutats sempre poden renéixer de les cendres, mostrant una vitalitat indestructible de cicles d'auge i caiguda.

La imaginació de la ciutat: remodelant la pertinença entre el flux i els somnis

En una època de migració global de la població, onades de treballadors migrants i el creixement del nomadisme digital, les ciutats ja no són només residències fixes, sinó vehicles per a la projecció de la recerca de la gent d'una vida ideal i el somni d'una "ciutat de classe mundial". Tanmateix, arribar a la ciutat ideal realment condueix a una vida millor? Com podem remodelar la nostra imaginació de la ciutat i la "llar" en un món que canvia ràpidament?

Els artistes filipins Isabel i Alfredo Aquilizan, residents a Austràlia, i The Fruitjuice Factori Studio Collective, presenten una nova instal·lació a gran escala creada in situ, "Habitatge: (En algun lloc) Un altre projecte de país". Col·laboren amb estudiants i treballadors de la construcció de Taiwan en un taller per crear conjuntament, utilitzant caixes de cartró per apilar records de moviment i diàspora, transmetent un intercanvi que transcendeix les fronteres. L'artista de Sri Lanka Abdul Halik Azeez, a través de diverses obres com "Estrangers en una terra estranya", imatges, fotos familiars i històries orals, explora les narratives dels treballadors migrants i els canvis urbans de postguerra a Sri Lanka sota la transformació neoliberal.

Enfrontant-se a la cruel realitat del desenvolupament urbà, l'obra de vídeo de l'artista romanès Sebastian Moldovan, "Projecte París", reflexiona sobre la transició de la capital Bucarest, de ser la "Petita París" d'Europa de l'Est a una ruïna, sota el gir dels desitjos de poder, i la seva impermanència i nostàlgia. L'última obra creada in situ de l'artista taiwanès Tsai Kun-Lin, "Qui comença, què acaba", utilitza el "sistema hidrològic" com a metàfora per recrear com l'antic canal agrícola de Liugong, en el procés d'urbanització, es va transformar d'un sistema d'aigua natural a una canonada artificial, connectant l'entorn geogràfic del JUT Art Museum i fent eco de la "Història del districte est de Taipei" recopilada per l'equip, reflectint també la relació contínua d'intersecció i reescriptura entre el desenvolupament urbà global i l'entorn natural.

La crisi de la ciutat: conflictes bèl·lics, control algorítmic i ansietat col·lectiva

Quina distància hi ha entre nosaltres i la guerra? Des de la guerra entre Rússia i Ucraïna fins als conflictes a l'Orient Mitjà, les ciutats segures i les ruïnes destrossades sovint estan separades per una línia molt fina. Sota la pressió de la inestabilitat geopolítica global actual i els desastres recurrents, sota la superfície aparentment pròspera de les ciutats, també s'amaga una realitat fràgil.

L'obra de l'artista avantguardista taiwanès Mei Dean-E, "Batalla més enllà de les fronteres", creada fa 26 anys, utilitza el collage d'imatges generades per ordinador per barrejar realitat i ficció, prefigurant l'eslògan estratègic de "batalla més enllà de les fronteres" com un espectacle de guerra virtual. L'obra d'imatges sintètiques de l'Ayham Jabr, supervivent de la guerra siriana, "Damascòpia", enganxa les ruïnes de Damasc en un mite surrealista, explorant com la guerra es transforma en un ritual de supervivència després de la destrucció. L'obra de vídeo de l'artista coreana Kim Ayoung, "Planeta de ballarins de lliurament", se centra en l'economia gig altament accelerada durant la pandèmia, presentant una Seül fictícia dominada per algorismes, reflectint la fascinació de la societat contemporània per la velocitat i l'optimització. Les obres de l'artista taiwanesa Huang Hai-Hsin, "Presó rosa" i "Dolça llar #2", amb el seu humor habitual però inquietant, capturen l'ansietat col·lectiva en la vida quotidiana de la ciutat.

El sistema invisible de la ciutat: el mecanisme operatiu que sustenta les ciutats modernes

La prosperitat i la comoditat de la vida urbana moderna sovint depenen d'un sistema operatiu globalitzat vast però ocult. Aquest sistema invisible connecta la distribució de recursos i l'intercanvi d'interessos com el comerç transnacional, les estructures industrials i la mà d'obra, donant suport al nostre funcionament diari habitual.

Com es converteixen els teus telèfons mòbils i cotxes vells en recursos de supervivència per a altres? L'artista taiwanès Chih-Ying, l'alemany Gregor Kasper i l'artista togolès Elom 20ce col·laboren internacionalment en el projecte "Moneda", portant la càmera a les comunitats de residus industrials de l'Àfrica Occidental, documentant com les ciutats modernes "externalitzen" el tractament dels materials consumits a l'altra banda del món. Aquestes peces de residus, a través de les mans dels treballadors, es transformen en joies artesanals exquisides i s'incorporen a rituals religiosos, observant així com la matèria i l'esperit es revaloren en el cicle econòmic global. L'obra de l'artista filipí Mark Salvatus, "Marques d'aigua", a través de l'esborrat delicat de llocs turístics i punts de referència de postals, al·ludeix a l'impacte de l'augment del nivell del mar en els països insulars i revela els desastres en cadena provocats pel canvi climàtic global. Enfrontant-se al funcionament del sistema de desenvolupament urbà i transformació industrial, l'artista taiwanès Lin Shu-Kai i el fundador de FuturePerfect Studio de Nova York, Wayne Ashley, a través de la tecnologia de realitat mixta (MR) de "Ciutat fantasma", reconstrueixen les llars de Tainan ja enderrocades, les indústries familiars i els records urbans en el món virtual, explorant com els records individuals i col·lectius poden sobreviure a través de la tecnologia i la imaginació en el fred sistema de desenvolupament urbà.

Indicacions de transport

Ubicació｜JUT Art Museum (núm. 178, secció 3, Civic Boulevard, districte de Da’an, ciutat de Taipei)

• Metro Estació de Zhongxiao Xinsheng (sortida 4) a uns 10 minuts a peu Estació de Zhongxiao Fuxing (sortida 1) a uns 10 minuts a peu
• Autobús Parada JUT Art Museum 669, 919 Parada Taipei Tech (Jianguo) 202 (secció), 298 (incloent secció), Hong 57
• YOUBIKE Parada del mercat de Bade, a uns 1 minut a peu
• Cotxe privat El museu no ofereix servei d’aparcament. Per obtenir informació sobre l’aparcament als voltants, consulteu el lloc web oficial del JUT Art Museum