Excursió d'un dia al Santuari Toshogu de Nikko i a la Cascada Kegon de Tòquio

Primera parada: Santuari de Toshogu El santuari cim de l’art d’Edo, un dels patrimonis culturals i històrics més representatius del Japó. Des dels “tres micos” que simbolitzen la saviesa (no veure, no sentir, no parlar), fins al “gat adormit” que presagia la pau, i els savis xinesos i les bèsties mítiques, és una enciclopèdia de l’artesania japonesa. Els pavellons vermells i els cedres antics s’entrellacen per crear una atmosfera solemne, i la imatge de les fulles d’auró vermelles de tardor banyades en or és impressionant.

Segona parada: Carretera Irohazaka (vista des del cotxe, sense baixar) Una llegendària carretera sinuosa japonesa. Rep el seu nom per les 48 corbes tancades que corresponen a les 48 lletres de l’alfabet japonès. A la tardor, tota la carretera es transforma en una galeria tridimensional d’or i vermell, sent considerada una de les “carreteres de tardor més belles del món”.

Tercera parada: Llac Chuzenji És el llac volcànic més alt del Japó. Les azalees a la primavera, els arbres verds a l’estiu, les fulles vermelles a la tardor i el paisatge nevat a l’hivern, ofereixen bellesa en totes les estacions. Es diu que un antic santuari està submergit al fons del llac, i quan la boira s’estén, sembla un món de fantasia com a “La Princesa Mononoke”.

Quarta parada: Cascades de Kegon Una de les tres grans cascades del Japó. L’aigua del llac Chuzenji cau amb força des d’un penya-segat de cent metres, i la boira d’aigua que esquitxa refracta un arc de Sant Martí etern sota el sol. A l’hivern hi ha un altre espectacle: el fred congela la cascada en una enorme columna de gel, i a la nit, sota la llum, brilla amb una llum blava fantasmagòrica, formant una escena surrealista amb els cedres de la vora del llac. L’escriptor Tokutomi Roka va exclamar que aquesta vista era la “personificació de la ira del cel i la terra”.